Un any més, un cop acabada la temporada, toca la carta del capità relativa al que ha set l'esperit de l'Encenall durant aquesta temporada, extensible a les temporades anteriors.

El nostre equip un cop més no ha assolit ni de bon tros les expectatives esportives que s'havia fixat, quedant tercer per la cua en un grup d'11 equips, i perdent el 50% dels partits per errors incomprensibles futbolísticament parlant, que no humanament. I a la Copa sense comentaris, perdent un partit guanyat als darrers segons, tònica general i inassumible.

Val a dir però, que em sento ben orgullòs del grup, que ha lluitat per mantindre l'orgull de classe a dins i fora del camp. Els nostres jugadors de sempre, han donat la cara un cop més, partit rera partit, fallant el mínim possible. I més enllà dels encenalls vells, els nous encenalls han actuat de la mateixa manera. En Marc ha defensat la samarreta desprès del seu accident, amb coratge, com un més. En Isma ha demostrat, que tot i que es capaç de queixar-se fins i to quan li donen la raó, es una persona i un jugador ben digne per lluïr la samarreta del gos que mossega el món. En Don ens ha aportat la seva simpatia fora del camp i la seva classe sobre la gespa. En Diego, ha set clau en el moment més baix de l'equip, aportant la seva velocitat i el seu compromís. I en Barrakus ha demostrat el que és parar l'imparable i el que és parar-li els peus als impresentables.

Aquests junt amb en Jaume, en Hèctor, en Gorka, en Joan, en Gerard han fet que l'Encenall estigui present, que és l'important.

No m'oblido d'en Edu i d'en Dani, ni d'en Txetxu, així com de n'Oriol i en Txema que han caigut de la convocatòria per motius personals, però que l'any vinent de ben segur tornaran a ser i tornaran a practicar futbol català i de classe.

Acomiadem la temporada amb el mal regust de boca, fruit de l'enfrontament amb un arbitre que ha maltractat verbalment els jugadors amb la seva manca de psicologia, i que ha deixat que es faci joc brut als camps, fins i tot un cop acabat el partit, emparant l'agressió física. Un arbitre que en diverses ocasions per amiguisme ha deixat que la brutalitat dins el camp, no permeti la pràctica artística del futbol.

Dos dels jugadors que es van enfrontar a ell, van demanr disculpes per si havien causat algun perjudici a la resta de membres de l'equip. A tenor d'això vull fer-vos una reflexió; no ha arribat el dia en que un partit de futbol sigui més important que el respecte degut que s'han de tenir els encenalls entre si, i és per això que com a capità demano disculpes a qualsevol jugador que cregui que els nostres companys amb les seves accions, els han perjudicat d'una manera o altra.

D'altrabanda, crec que encara està més lluny el dia, en que els encenalls ens deixem esclafar per qualsevol conducta injusta, prepotent i de tarannà policial, i es per això que segons quines situacions, on les paraules sobren, és fa desgraciadament necessari lús de l'autodefensa.

Un any més, una abraçada i fins la propera temporada.

El Capità.